Buenaventura és el municipi més pobre de la Vall del Cauca, a la costa pacífica de Colòmbia. Amb un 85% de residents afrocolombianas, més del 62% de la població es troba en condicions de pobresa i prop del 21%, en estat d’indigència.

És en aquest context socioeconòmic on, des de l’any 2006, la Fundació DAGUA —una entitat sense ànim de lucre amb seu a Girona— busca millorar la qualitat de vida i lluitar pels drets de nens, nenes i joves d’alt risc social i extrema pobresa. La infància a la que DAGUA s’adreça, havia de participar a la campanya DENIP 2021 fent-los arribar els diferents tallers i connectant-los amb nens i nenes d’arreu del món juntament amb els de Girona, per tal de treballar conceptes sobre la pau com l’harmonia o el perdó.

Malgrat tots els esforços mostrats, això no ha estat possible i avui, ens hem de lamentar de que juntament amb els nens i nenes sahrauís, els i les colombianes han estat absents a la campanya pel Dia Escolar per la Noviolència i la Pau impulsat per l’Ajuntament de Girona i la Coordinadora d’ONGs de les comarques gironines i l’Alt Maresme.

La situació derivada per la pandèmia global de la Covid19, juntament amb les mancances a nivell estructural o l’augment de la violència i de grups armats al país, fa que DAGUA hagi volgut fer arribar un comunicat a les organitzadores del DENIP 2021.

Mentre un estudi de Save the Children realitzat al 2017 ja alertava de que Colòmbia és el quart país del món amb les taxes més altes d’homicidi infantil, ja s’ha detectat un increment de la violència a tot el país després de la irrupció de la Covid19. A més, amb la interrupció de la vida laboral de les capes de població més empobrides, DAGUA subratlla que “a més de conviure constantment amb la misèria i pobresa absoluta, ara han de suportar el pànic, que s’ha apoderat aquests dies, pels crims i assassinats als carrers de la ciutat”.

Les impulsores de DAGUA reivindiquen:

“Avui resulta inajornable comptar amb un diagnòstic realista i demanar des de la societat un canvi de rumb en el qual s’entengui que l’educació no pot continuar sent un àmbit ideologitzat i mercantilitzat pels poders polític i econòmic, sinó un espai estratègic compromès amb la formació de la infantesa i la joventut. Hem de lluitar i intentar que es reprenguin aquests espais educatius que representen per als alumnes, un horitzó de justícia social, de creació de pau, de sanejament psicosocial i inter-relacional, que contribueixi a la construcció d’un millor futur personal i social”.

La gestió de la COVID19 en matèria educativa a Colòmbia és una estratègia que deixa als nens i nenes més desafavorits en una situació de desampara. Mentre Colòmbia ha adoptat un mètode d'”ALTERNANÇA”, que consisteix a combinar el treball acadèmic a casa, complementat amb trobades periòdiques presencials i integració de diversos recursos pedagògics i institucionals, la secretària d’educació de Buenaventura va decidir no adoptar-lo “com a conseqüència de les iniquitats socials, estructurals de racisme institucional i discriminació racial cap als indígenes i afrocolombians del Pacífic”, segons informa DAGUA.

Amb un accés limitat a les noves tecnologies (TIC) i la manca d’inversió especialment entre aquelles comunitats més vulnerables, la regió sembla incapaç d’adoptar un model homogeni pensat des dels privilegis de la classe més benestant.

El més preocupant és la trista realitat en què es troben els nens / es i joves, amb la seva absència a les aules de classe, que es prolongarà aquest proper curs escolar. Porten un any sense interactuar amb els seus companys de classe, mestres i amics. Han d’evitar sortir al màxim dels seus domicilis per l’amenaça de la Covid i els continus enfrontaments de les bandes criminals i assassinats que s’estan produint al que cal sumar una manca de recursos econòmics a les llars per cobrir les seves necessitats més bàsiques i que impossibiliten per complet l’adquisició d’equips tècnics per interrelacionar-se amb l’exterior.

Davant d’aquesta situació tant complexa, “connectar-nos per la pau” i fer-nos ressó de les dificultats que la infància colombiana està visquent a dia d’avui, és una necessitat imperiosa. Per això, des de l’espai virtual que ens permet el blog de la campanya d’enguany, volem fer arribar la nostra solidaritat i suport a la infància de Buenaventura i de Farsia, que per diferents motius molt lligats a la vulneració de drets, no hauran pogut participar a la nostra campanya. Amb totes elles i ells molt presents, seguim connectades i connectats per construir plegades un món més just, pacífic i solidari.